Els refugis climàtics: una estratègia d’adaptació a les temperatures extremes

Enguany s’ha publicat el mapa dels refugis climàtics de Catalunya, on la ciutadania pot consultar els refugis més propers, així com horaris, instal·lacions i serveis disponibles. Malgrat aquest estiu han estat menys intensos i menys persistents que per exemple l’any anterior, els episodis de calor extrema i les onades de calor han esdevingut part dels estius a Catalunya i la resta de l’Europa mediterrània. Les onades de calor tenen un gran impacte sobre el benestar i la salut de les persones, tant física com mental. Un impacte que s’aguditza en entorns urbans amb l’efecte illa de calor i factors com el soroll nocturn o la contaminació. Davant d’això, molts municipis ja han apostat pels refugis climàtics o espais de confort climàtic. Són espais que es posen a disposició de la ciutadania per tal d’albergar-se en situacions climàtiques extremes com serien les onades de calor. La xarxa de refugis és una estratègia pública de caràcter comunitari, que complementa accions d’adaptació individuals, com podrien ser la climatització o aïllament tèrmic dels habitatges, que poden ser socio-econòmicament excloents.

Tot i així, no qualsevol espai o instal·lació climatitzada pot ser considerada un refugi climàtic, sinó que ha de complir una sèrie de criteris. Des d’Arda, vam formar part del grup de treball Energia i Clima, creat pel Consell Ciutadà per la Sostenibilitat de de Barcelona. Durant el 2019 i 2020 vam col·laborar en el desenvolupament de línies prioritàries del Compromís per a una Barcelona més Sostenible amb el projecte “Estratègia de ciutat d’espais de confort climàtic”. En aquest projecte es van identificar els criteris per avaluar el potencial d’un espai per actuar com a refugi climàtic. Biblioteques, piscines o centres cívics poden ser refugis climàtics, però cal que siguin accessibles, siguin espais segurs, disposin de llocs per seure i ofereixin aigua de manera gratuïta. És important també que siguin espais sensibles i adaptats a les necessitats de grups de població específics o especialment vulnerables. Els refugis climàtics no tenen perquè ser espais tancats o equipaments, sinó que parcs amb zones arbrades també ofereixen confort tèrmic i refresc en episodis de calor, posant de relleu la importància de la infraestructura verda per al benestar de les persones. 

Malgrat iniciatives com el mapa de refugis climàtics, la comunicació és encara una assignatura pendent. El repte actual és fer arribar la informació i disponibilitat dels refugis climàtics a sectors de la població, com gent gran, persones migrades o altres col·lectius vulnerables i aconseguir que se sentint cridats a utilitzar aquests espais.  La comunicació sobre els refugis climàtics també és un bon mitjà per fer pedagogia de la seva necessitat, és a dir, per conscienciar la ciutadania sobre l’emergència climàtica i la importància de buscar-hi solucions i mesures per adaptar-nos-hi de manera comunitària.